1 1 adj. [LC] Conforme a la justícia. Una sentència justa. Un càstig just. Una recompensa justa. No és just de castigar-los. 1 2 adj. [LC] Legítim . Un just orgull. Satisfer les seves justes pretensions. 2 adj. [LC] Que obra segons justícia. El jutge ha d'ésser just amb tots. No seríeu just si em culpéssiu d'això. Fou un sobirà just i clement. Un crític just i imparcial. Siguem justos: ell no podia fer altra cosa. 3 1 m. [LC] [RE] En l'Antic Testament, fidel a la Llei. El son del just. 3 2 m. [RE] En el cristianisme, sant, justificat en Crist. 4 1 adj. [LC] Que s'adapta exactament a allò a què està destinat, exacte quant a pes, mida o mesura. No trobo la paraula justa. Una expressió justa. El vestit li va just, que ni pintat. És el preu just. M'han donat el pes just. Cal reduir-ho a les seves justes proporcions. 4 2 [LC] justa la fusta! Expressió usada per a manifestar l'acord amb una cosa dita, l'adhesió a una opinió expressada. 4 3 adj. [LC] Que s'adapta tan exactament a allò a què està destinat que resulta lleugerament estret o incòmode. Aquestes sabates em són massa justes, no amplegen com caldria. Anava calçat molt just. 4 4 [LC] anar just d'alguna cosa Estar-ne insuficientment proveït. Vaig justa de diners. 5 adj. [MU] Que té una sola forma de consonància, s'aplica a alguns intervals musicals. Una quarta, una quinta, una octava, justes.
